He llegit en un diari: "Per la igualtat:activa't. Sota aquest lema la regidoria d'igualtat de X poble, organitza per aquest dissabte un taller de Country amb motiu del Dia Internacional de la Dona." És clar, ara recordo que aquest dia s'ha convertit en una escusa perfecta per fer tallers d'elaboració de collarets, pastissos, espelmes... i Tuppersex!
I és que ni tan sols sabem de què ve aquesta diada (ho he buscat a internet): El 8 de març de 1908 van morir calcinades 146 dones treballadores d'una fàbrica tèxtil a Nova York, en un incendi provocat per les bombes incendiàries que els hi van llançar davant la negativa d'abandonar un tancament en el que protestaven pels baixos salaris i les males condicion de treball.
Cent anys més tard, la situació de la dona al món s'ha arreglat: ja no hi ha abusos socialment admesos de tipus sexual ni laboral, ni de cap tipus, per lo que ja no cal parlar-ne, oi? Això sí, mantinguem la diada per passar-nos-ho bé juntes i fer tallers de, per exemple, risoteràpia.
Per cert, la il.lustració és de Quino, i és del tot obsoleta, oi?
5 comentaris:
Comparteixo amb tu, Iraida, la perplexitat (per no dir una altra emoció més àcida)per com la nostra societat assimila i desvirtua fets rellevants en la lluita i defensa dels drets per la dignitat humana (de la dona, des de la dona o amb les dones...no només per a la dona sinó per a tota persona) en diades d'oci que cal omplir com sigui per tal de justificar la seva existència.
Afortunadament continua havent "resistència activa" des de les individualitats (com per exemple ha estat el teu cas a l'exposar el teu posicionament de rebel·lia amb el teu comentari ;-D) o des d'associacions més conscienciades.
Demà, dilluns 8 de març, dia de la dona treballadora pensaré amb gratitud amb totes aquelles representants femenines, no només del 1908 sinó de tots els temps i d'arreu del món, que varen arriscar, i moltes, incontables... estan arriscant encara avui en dia, tot el que tenien per defensar el que consideraven i consideren de justícia.
He trobat a faltar la teva personal il·lustració al fet. Si se t'acut, no deixis de compartir-la (m'encanta com expresses les coses i sensacions a través del dibuix. Hi trobo calidesa i confiança, que és el que ens cal)
Una abraçada,
Marina
Estic totalment d'acord amb vosaltres dues, desgraciadament hem arribat un "estat del benestar" que satisfà a molts de nosaltres i no nomès sembla que ja no cal seguir lluitant si no que a més el nostres polítics i polítiques, gestors i gestores, s'agafen a temes com paritats i altres excuses i tranquilitzadores de consciència per donar un aire de normalitat a la desigualtat i a la injusticia.
Penso en el que podem fer nosaltres des de el nostre lloc a la societat: L'EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS!!!!!!! L'EXIGÈNCIA DEL COMPLIMENT DELS NOSTRES DRETS!!! LA RECLAMACIÓ EN VEU ALTA DE LES NOSTRE QUEIXES!!!!L'EDUCACIÓ I NORMALITZACIÓ DE LES NOSTRES PARELLES!!!! EL RESPECTE A LES DONES QUE FAN EL SEU CAMÍ SOLES!!!!EL RESPECTE A LES DONES QUE OPTEN PER NO VIURE LA MATERNITAT!!!EL RESPECTE PER LES DONES QUE S'ENTREGUEN A LES SEVES FEINES!!!!EL RESPECTE A LES DONES QUE FAN SERVIR EL SEU COS COM VOLES, QUE CANVIEN DE PARELLA SOVINT.....NORMALITZACIÓ, VAJA!!!!!
anna miquel
Hola Iraida, gran entrada aquesta tant per la informació, que he de reconèixer que desconeixia, d'on ve el dia de la dona, com de les sessions de tuppersex i risoteràpia.
Tingues ben present que els ajuntaments progres ja ho fan això... i molt més.
Sí, desvirtuar i descontextualitzar fets i informacions està a l'ordre del dia... i sí, afortunadament hi ha força "resistència activa"!
Gràcies per compartir les vostres opinions.
Hola, Iraida,
Soc l'Alfons, dels Nens del Vendrell. He penjat algunes de les fotos d'ahir al meu bloc, www.pinyesicastells.blogspot.com
Hi trobaràs en ell moltes fotos de castells, així com al meu àlbum de flickr, www.flickr.com/photos/rakumori
Enhorabona per la feina. Ens veiem!
Publica un comentari