Aquest "trampantojo" de Calafell estava plantejat per veure's des de la cantonada de la casa i s'havia de pintar una barana de terrat com la ja existent i una balconada. El més complicat ha estat el joc de teules que conformen la barana, per entretingut. Com veieu a la primera foto, la perspectiva està forçada perque es vegi bé des d'abaix. aquí també calia contrastar més les ombres.
3 comentaris:
La il·lusió diuen que és l'art de ver visible allò que no existeix d'entrada.
Veient aquest "trampantojo" (com es dirà en català ;-)?) amb el que has creat obertures i espais d'estada agradable allà on no n'hi havia, se m'acut que bé podríem fer una llista de suggeriments per a "il·lusionar" racons i raconets dels nostres pobles, viles o ciutats.
I si això ("il·lusionar" a través de dibuix i el color per exemple) ho poguéssim fer a més a més en els ànims i creences de les persones, de les societats... a quines noves panoràmiques tindríem accès?
com si les paraules màgiques d'un antic conte poguéssin tenir poder, tanco els ulls i exclamo: "Obra't, Sèsam!!!"
Marina, "esto son palabras mayores"! "Il.lusionar" ànims, creences, incentivar la imaginació i la participació, ara mateix, no és el que "convè" que fem.
M'acabes d'obrir una porta a noves reflexions...
M'he quedat una mica sorpresa al llegir ""no és el que "convè" que fem"... qui ha dit el què convè o no? D'on t'ha arribat aquesta mena d' "axioma"?
No m'he sentit mai privada d'imaginar i d'intentar posar a la pràctica allò que imagino. M'estranyaria molt ser més "extraterrestre", del que ja som de natural, tots i cadascun de nosaltres pel fet de tenir en la nostra composició una certa dosi de "pols d'estrelles" ;-)
Cadascun té una mina imaginativa per explorar (que no explotar per exhaurir-ne els recursos, com hi ha hagut el malhàbit durant massa temps el moltes societats)sense límits concrets per tal visionar les situacions quotidianes de forma diferent.
Una breu anècdota, que m'ha servit per a espolsar-me la por, de tant en tant, quan en sóc capaç: Sembla ser que els antics cartògrafs a l'arribar als límits coneguts d'un territori hi dibuixaven un drac per tal d'indicar que tot el que hi podia haver més enllà del que estava representat era zona ignota,de la que es desconeixia tot. Doncs els usuaris posteriors d'aquests mapes , desconeixent aquest codi gràfic, van interpretar que més enllà d'aquests límits hi havia éssers terribles, com dracs i que era massa perillós l'endinsar-s'hi. I per tant no es movien de la zona de seguretat representada.
On són aquests dracs en la nostra societat? Podria ser divertit trobar-los i descobrir que són portals a nous paratges, verges fins aleshores... nosaltres som els intèrprets del mapa que altres poden haver representat per nosaltres. Què hi podem aportar?
Publica un comentari