Supermercat d'Art

Passeu a veure el Supermercat d'Art del Vendrell, que es fa per primera vegada.
Lloc: Portal del Pardo.
Estarà obert fins el 5 de gener, matins d'11 a 13h i tardes de 17 a 20h.
Hi podreu trobar un munt de regals per a tots els gustos!! I a bon preu!

Aquí teniu una imatge de les que tinc exposades. Espero que us agradi!

Mandala

Les mandales tibetanes de sorra solen elaborar-se a comanda de la comunitat amb la intenció de portar pau i harmonia al món, a un lloc determinat i als seus habitants; també són utilitzades com valuoses benediccions i com a instruments de meditació activa, on l'essència descansa en la seva construcció.

Sota aquesta premisa, hem fet a Santa Oliva una mandala amb sorres de colors,en què tothom hi pogués participar, petits i grans.

Poques coses donen tanta satisfacció com la de la creació conjunta, sense altre ànim que el de disfrutar en el procés.

Figures acabades

Ja fa dies que les vaig acabar. Tot just aquesta setmana s'inaugura el diorama on estaran exposades al Museu Bíblic de Tarragona. El soldat dóna l'ordre al botxí per a encendre la pira on van cremar a Sant Fructuós, Auguri i Eulogi.

I aquí, algun detall de com han quedat.

I aquí en podreu llegir l'article:

http://www.tarragona21.com/el-martiri-de-sant-fructuos-ja-te-diorama/

Modelisme

Com disfruto modelant...!
Aquesta és una escena pel Museu Bíblic de Tarragona.
Feia temps que no feia figures i ara estic "enganxada". Practicant s'aprén molt de pressa, si tingués més temps...
Aquesta pasta de modelar de la famíla del fimo és molt dúctil, i això és una ventatja i un inconvenient: pren la forma facilment (no t'hi has de barallar), però al mateix temps es deforma a la mínima pressió. Això dificulta l'acabat de la figura, ja que per aguantar-la amb la mà, pots deformar detalls sense voler.
Potser provaré una pasta polimèrica de dos components que es vagi endurint a mida que es va afegint el material. Ha de ser diferent de treballar i pot tenir altres ventatges.
Ja penjaré fotos de les figures acabades.

Silenci

Necessito més temps... per fer tot allò que voldria fer.

Enganyatall

Conta la història que en l'antiga Grècia dos pintors rivals, Zeuxis i Parrhasios van decidir competir entre si pintant una obra que semblés real. Zeuxis va pintar una reproducció de parres plenes de raïms, tan apetitoses que els ocells baixaven a picotejar. El segon pintor va portar la seva obra tapada amb una cortina i va demanar al seu rival que la destapés. Quan Zeuxis la va anar a descórrer va comprendre que havia perdut el repte perquè...la cortina era la pròpia pintura!

És divertit fer aquest tipus de treball, perquè no és un simple exercici de reproduir la realitat. Es tracta de fer creure que hi ha el que no hi ha, de jugar amb la il.lusió òptica.
Aquí veieu el cas d'una paret que estem pintant a una casa de Santa Oliva. Hi ha un esglaó? La tuberia hi és, o està pintada? I les teules?
Per recrear la realitat, no s'ha de pintar només el que es veu, sinó que cal forçar o ometre elements per aconseguir aquest objectiu. Per exemple, si vull que destaqui el test i la barana, que estan a primer terme, he de "difuminar" el fons.

Immersió!

Segons la Viquipèdia:
La immersió lingüística és l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual, per tal d'aprendre-la més ràpidament.
La qüestió és:
Qui té ganes, passat ja l'estiu i començant a notar la fresqueta de la tardor, fer cap tipus d'immersió?

Posar-se l'escafandra, agafar l'ampolla d'oxigen, que pesa un munt, i tirar-se a l'aigua freda! Va, home, ja és tenir ganes... tot i tenir la possibilitat de veure i conèixer indrets inexplorats i meravellosos.

Exposició al Monestir de Santa Oliva

Santa Oliva està de Festa Major. Dilluns passat es va inaugurar una exposició col.lectiva en un espai preciós: el Monestir de Santa Maria de Santa Oliva, espai restaurat recentment i amb molt potencial.
El nostre petit granet de sorra al exposar les nostres petites creacions.
La podreu visitar aquests dies, fins diumenge, de 19h a 21h.
Aquí en teniu més informació:
http://www.esguarddedona.cat/2011/08/exposicio-collectiva-dartistes.html

escriure bé

Aquesta és la primera portada d'uns quaderns que he il.lustrat per McGraw Hill. Són quaderns per aprendre a escriuré bé.
Aprendre a llegir i escriure bé és bàsic. L'ensenyament es basa en aquesta premisa i és per aquesta via que s'adquereixen els coneixements. Però què passa quan hi ha una irregularitat neuronal que dificulta l'aprenentatge del llenguatge? Aquest transtorn es diu dislèxia. Hi ha molts nens que no arriben a fer estudis superiors a causa d'aquesta dificultat. Aquest any, per primera vegada, es deixa als alumnes amb dislèxia una mica més de temps per fer l'exàmen de selectivitat, però la qüestió és que les faltes ortogràfiques els treuen punts, per lo que els és molt difícil accedir als estudis desitjats. I és que ja són pocs els que arriben fins aquí.
Els dislèctics i les seves famílies continuem treballant per informar del problema i aconseguir igualtat d'oportunitats per tots ells.

Sant Jordi

Aquesta princesa no és com la del conte. Aquesta és mestressa del seu propi destí... i qui diu que un llapis no sigui una bona arma?
Bona Diada a tothom!!

Arbre viu

Seguint amb el tema dels arbres, aquí en teniu un altre carregat d'animalets. Aquest cop, hi he incorporat dos personatges en fotografia, el Jaume i la Jana.

Arbres

Li estic donant voltes als arbres. Arbres de dia, de nit, carregats d'ocells o d'altres animals, amb fulles o sense...

Aquest l'he fet utilitzant la eina ploma de photoshop, que no acostumo a utilitzar. Em sembla que li treuré més profit.

Robotype

Pels que us agradi jugar amb les lletres, aquí teniu un conte interactiu molt guapo:
http://www.robotype.net/cuento_robotype/cuento.htm

Nou any, nous propòsits

A vegades ens equivoquem pensant que el receptor està preparat per segons quins missatges, a vegades no diem les coses de la manera més adequada, o nosaltres mateixos, a vegades hauríem de callar... i a vegades no!

O sigui, que això d'entendre'ns no és tan fàcil!

Però que us quedi clar aquest missatge: US DESITJO EL MILLOR!

Caganer

Molt bé, Jana!

M'encanta. Els nens, a aquesta edat dels voltants de 7 anys tenen una manera de representar les coses impressionant!

No en digueu... si gairebé s'hi pot sentir la olor!

Fantasies sense barret

Torno a obrir el calaix!

Aquest cop amb un poema inclós en el llibre Fantasies sense barret de Carme Rovira, una persona sense edat, amb molta imaginació i sentit de l'humor.

castell carregat

Carregat... i no cau!

Que aquest castell serveixi per animar a més d'un a participar amb els Nens del Vendrell!!

Ah, i si voleu veure més fotos, les de l'Alfons, que té un blog farcit d'informació i sensibilitat castellera:http://pinyesicastells.blogspot.com/2010/04/no-us-ho-perdeu.html

3d8

Estic pintant els Nens del Vendrell. Aquí podeu veure com va quedant:http://www.youtube.com/watch?v=bGqiHr_FirE

Dia Internacional de la Dona

He llegit en un diari: "Per la igualtat:activa't. Sota aquest lema la regidoria d'igualtat de X poble, organitza per aquest dissabte un taller de Country amb motiu del Dia Internacional de la Dona." És clar, ara recordo que aquest dia s'ha convertit en una escusa perfecta per fer tallers d'elaboració de collarets, pastissos, espelmes... i Tuppersex!

I és que ni tan sols sabem de què ve aquesta diada (ho he buscat a internet): El 8 de març de 1908 van morir calcinades 146 dones treballadores d'una fàbrica tèxtil a Nova York, en un incendi provocat per les bombes incendiàries que els hi van llançar davant la negativa d'abandonar un tancament en el que protestaven pels baixos salaris i les males condicion de treball.

Cent anys més tard, la situació de la dona al món s'ha arreglat: ja no hi ha abusos socialment admesos de tipus sexual ni laboral, ni de cap tipus, per lo que ja no cal parlar-ne, oi? Això sí, mantinguem la diada per passar-nos-ho bé juntes i fer tallers de, per exemple, risoteràpia.

Per cert, la il.lustració és de Quino, i és del tot obsoleta, oi?

Qüestió de perspectiva

Aquest "trampantojo" de Calafell estava plantejat per veure's des de la cantonada de la casa i s'havia de pintar una barana de terrat com la ja existent i una balconada. El més complicat ha estat el joc de teules que conformen la barana, per entretingut. Com veieu a la primera foto, la perspectiva està forçada perque es vegi bé des d'abaix. aquí també calia contrastar més les ombres.

una pastanaga

Si teniu pensat anar a la neu, aneu ben equipats: uns bons guants, mitjons i botes, ulleres de sol, gorro... i, pels nostàlgics de lo clàssic, sobretot, una pastanaga!

Nou any, nous propòsits

Ja fa anys que nosaltres, els adults, vam perdre la innocència.

Sabem que no n'hi ha prou amb desitjar alguna cosa i escriure-la a la carta dels reis per aconseguir-la.

Però... tan de bo alguns desitjos, els dels més innocents, es poguessin fer realitat!

Més figures

Els que volgueu, ja podeu passar pel local dels pessebristes a veure els diorames d'enguany; i, si encara en voleu més, podreu veure una petita exposició de figures de pessebres al Museu Deu, on hi tinc exposades algunes figures que em van encarregar els pessebristes i d'altres que corrien pel taller.

Dimoni

Aquesta figura, d'uns dotze cms. d'alçada, forma part d'un conjunt que he modelat per un company pessebrista i que encara falta pintar.

Pels que tingueu curiositat per conèixer la tècnica del modelat de petites figures, el proper divendres dia 6 de novembre al vespre a les 20,30h ho explicaré a la rectoria del Vendrell.

Setembre

Pa Beneit

Ara que ja podem veure la parella del Pa Beneit al c/ Santa Anna del Vendrell, us faig un resum del procés de construcció:

1-A partir de dibuixos i una petita maqueta a escala, vam fer una estructura amb varilles

soldades.

2-Vam cobrir l'estructura amb espuma, per estalviar material i no carregar-ho de sobrepès.

3-Aplicació del fang. Un cop vam tenir la imatge a tamany natural, calia corregir alguns detalls de l'estructura.

4-Modelar els detalls és la part més divertida, tot i que la calor anava secant parts de les figures i això ralentia el procés.

5-Una solució va ser cobrir amb silicona una de les figures per poder treballar després l'altra.

6-Ginfer de Reus s'han encarregat de treure els motllos i reproduir-la en bronze.

De Marilyn Monroe a Jordi Llucià

El Jordi Llucià inaugura una exposició de les seves pintures el dia 11 de juliol al Local "la Fusteria" del Carrer Major del Vendrell. Li vaig proposar que li faria un retrat per aquesta ocasió. Buscant un suport on pintar-lo vaig trobar aquest quadre de la Marilyn i em vaig imaginar que podria ser divertida la "metamorfosi"... aquí la teniu:

Penell

Aquest és un àngel de 65 cm. que serà un penell. Li falten les ales. Aquest original s'ha cobert de silicona i se'n treurà una copia en alumini. Aquests àngels sovint senyalen cap al cel i no cap endavant com jo creia!

Estimat fang

Alguns recordem com, de petits, jugàvem amb el fang intentant reproduir la figura d'algun animal o pel simple plaer d'embrutar-nos les mans.
Dificilment, ja d'adults, ens entretenim manipulant aquest material, si no és que ens apuntem a algun curs de ceràmica o obrim un paquet de fang per a que juguin els nostres fills.
En el meu cas, tinc la gran sort que, de tant en tant, em surt l'oportunitat de fer alguna feina amb aquest material.

I és que, malgrat la dificultat que representa haver de mantenir humida una imatge de gran format, aquest material té moltes ventatges:

-És un material natural al 100x100, tan natural que fins i tot s'hi crea vida!

-El fang té propietats beneficioses per la pell.

-Fins i tot, el fet de manipular-lo, s'ha presentat com una teràpia alternativa contra l'estrés.

-És del tot reciclable. Només cal posar-lo en remull de nou i amassar-lo per a poder-lo reutilitzar.

-No és gens car.

Sant Jordi

Com cada any, no ens cansem d'explicar i sentir el conte del valent cavaller que mata el drac i salva la bella princesa d'un destí fatal.

Però... i si el cavaller en qüestió no té ganes de matar cap bèstia? I si, en comptes d'agafar l'espasa, prefereix "tirar-se a la bartola"?
I és que, el que passi, al cap i a la fi, ho decidim nosaltres!